Els alats

Quan era una nena, l’autora d’aquest llibre caminava Rambla de Barcelona avall, agafada de la mà del seu pare, amb el delit d’arribar sota l’estàtua de Colom, on l’esperava el destí: a canvi d’una moneda, els «ocellets de la sort» agafaven amb el bec un paperet de colors on hi havia escrit el missatge de la fortuna. Des d’aleshores, els ocells van quedar associats per a ella amb la màgia i el misteri. Al llarg dels anys, la seva conversa interior amb l’ocell Tirèsies l’acompanya en els moments clau de la vida i la porta a endinsar-se en la nostra relació amb els éssers alats de totes les èpoques i mitologies. Perquè els humans sempre hem cobejat les ales.
Des que vam aprendre a pintar, hem representat ocells: a les coves prehistòriques d’Europa, als sepulcres africans, a les tombes gèlides de l’Àrtic. Han encarnat déus i han inspirat xamans. Ells, i per extensió tots els alats, han estat el nostre vincle amb l’esperit i el més-enllà. El món de les idees és sobretot un món fet d’ales: un univers poblat d’ocells, àngels, dracs voladors, harpies, sirenes i fades que exerceixen de missatgers celestials alhora que ens ajuden a enlairar-nos i ens empenyen a transcendir. Tenim ales quan somiem, tenim ales quan ens enamorem, ens surten ales quan morim. Un fil invisible intuït per filòsofs, antropòlegs, artistes i poetes que l’autora ressegueix en aquest assaig líric, que és també un recorregut personal pel fil de la imaginació que l’ha dut fins aquí.